Ubicada a les afores de Chillán, el paisatge que envolta la casa és rural, inabastable amb l’ull humà. En primer pla, tanques de fusta que delimiten les propietats, les vaques i els arbres solitaris. Al fons, s’eleven els cims nevats de la serralada dels Andes.
El programa funcional és senzill. El pressupost, escàs. No obstant, el client és especial: un filòsof que ha decidit abandonar la ciutat i retirar-se al camp a escriure i reflexionar. Sorgeix la qüestió fonamental: la relació entre habitant i paisatge, territori, geografia. Allò singular i humà en connexió amb la immensitat del territori. Com relacionar aquest dos àmbits? Resposta: un espai, -el pati- a cavall entre els dos mons: el domèstic i el de la geografia.
El pati és l’espai central d’aquesta casa: allà on l’habitant passa la major part del temps: escrivint, llegint i cuidant les plantes aromàtiques. Un pati que és un jardí obert al paisatge rural. Un jardí que és un reflex d’aquell que l’habita.