El projecte, ubicat en un edifici entre mitgeres, consisteix en la transformació d'un dúplex en dos habitatges per a dues parelles joves.
La condició principal del projecte l'estableix la propia estructura de l'edifici. Els murs de càrrega són paralels a la façana, de manera que es creen dues crugies: una amb molta llum, que dona a la façana; i l'altra amb poca il•luminació natural, que dona al pati de llums de l'edifici.
En base a aquesta condició, la decisió principal del projecte consisteix en ubicar els dormitoris i el bany a la crugia interior, convertint la crugia de la façana en un sol espai destinat a les activitats de dia: estar, menjar, treballar, estudiar i cuinar.
El baix pressupost ha determinat les solucions constructives adoptades. S'ha escollit un sol material -el microciment blanc- com a solució de revestiment per totes les estances, al mateix temps que s'han optimitzat els elements de fusteria interior, de manera que només hi ha un sol element de fusteria, que acull les portes del safareig, el bany i un petit armari pel vestíbul.
Per tant, es confia en que el caràcter dels habitatges no sorgirà de l'arquitectura, neutre i blanca, sinó més aviat, de la vida i els objectes que conté. En aquest sentit, el projecte actua com una caixa que guarda allò fonamental, és a dir, les vides i les histories personals dels qui habiten els espais de la casa.