El context urbà -el barri Gòtic- és dens, però la parcel·la té façana a una plaça i a un pati d’illa. Aquesta condició esdevé el punt de partida del projecte: el treball del buit i del ple; el contacte amb les mitgeres veïnes; l’aparició de mirades creuades abans inexistents.
Tal com faria Matta Clark, mitjançant el buidatge precís de la construcció existent, s’intenta desvelar noves relacions espacials entre allò que és nou i allò que és vell, entre la domesticitat del pati d’illa i el bullici del carrer.
El concurs plantejava la reutilització d’una infraestructura urbana -un edifici d’aparcaments- per convertir-la en un edifici de 28 habitatges dotacionals i locals per la comunitat.
Un gran corredor suficientment generós i agradable com per esdevenir un espai de relació entre els veïns, s’encarrega d’articular la planta tipus i proporcionar accés a tots els habitatges amb només un nucli d’escales i ascensors.
La resolució del programa funcional amb una sola tipologia d’habitatge està pensada per tal d’oferir una bona ventilació i il·luminació naturals, possibilitant la prefabricació dels seus components.
Es proposa una intervenció mínima de l’estructura existent, a fi i efecte de trobar un punt d’equilibri entre la necessitat d’agilitzar i economitzar el procés constructiu i la necessitat d’oferir una arquitectura basats en el confort i la qualitat dels seus espais.